Els nous medis digitals a l’educació infantil

Els avenços tecnològics estan condicionant el camp de l’educació des de fa unes dècades. És aquest un dels principals motius pels quals resulta de vital importància, no una re-estructuració a l’educació sinó un canvi en el sistema d’ensenyament, ja que el resultat final del “què aprenem” i del “com aprenem” es troba en constant canvi.

Alvin Toffler¹ (autor reconegut per les seves teories sobre el futur vinculades a la revolució tecnològica) argumenta que el sistema educatiu públic actual està dissenyat per a produir treballadors industrials pensant en afavorir a aquella disciplina industrial, contextualitzant-ho en els temps de la revolució de principis de segle XIX. Un dels factors claus d’aquesta disciplina és la puntualitat a l’horari: antigament a la producció agrària no era gaire problemàtic si en temps de collita s’arribava deu minuts tard, ja que un familiar o company anava cobrint la feina o el propi treballador finalitzava deu minuts més tard les seves responsabilitats. D’altra banda, a l’era de la revolució industrial si un obrer situat en una línia de muntatge feia més tard del compte, era un problema pel treball en cadena que podien realitzar més de 1.000 persones amb la conseqüent implicació en els costos de producció els quals es dispararien. Així doncs, a l’era industrial la puntualitat esdevé important i és un factor que encara resulta implícit en el sistema educatiu vigent, arribant a la deducció que aquest ja ha quedat obsolet avui dia.

Com bé s’ha enunciat a les primeres línies d’aquest text, l’evolució tecnològica i diferents tipologies d’estratègies conductuals que l’acompanyen, resulten interessants per reivindicar aquest canvi en el sistema educacional de la societat actual. Les formes d’aprenentatge han d’evolucionar per tal d’evitar que l’ésser humà sigui superat per la tecnologia que ell mateix ha creat.

Actualment, la tecnologia a les escoles és fixa i està centralitzada, ja sigui en un laboratori d’ordinadors o a l’aula. Malgrat molts avenços tecnològics i la introducció de nous conceptes pedagògics, la majoria dels col·legis continuen utilitzant el mètode tradicional. Sí, és veritat que han incorporat alguns avenços tecnològics a les aules com poden ser projectors, tablets o pissarres digitals interactives. Però enlloc de considerar-ho una eina independent o una habilitat, la digitalització es dispersarà per totes les facetes de l’aprenentatge.

Una de les tècniques que es troba en constant expansió per tal d’afavorir un procés de canvi a l’educació a través dels mitjans digitals és la Realitat Augmentada. Aquesta tècnica pot obrir un ventall força ampli de possibilitats, acomiadar-se dels llibres físics i donar la benvinguda als nous llibres digitals intel·ligents que permetin realitzar exercicis online i en grup, fer ús de videojocs sobre continguts impartits i simulacions virtuals entre d’altres. A tot això cal afegir que el concepte de “realitat augmentada ” ja no substitueix el món real per un altre virtual, sinó que complementa la percepció del primer. Per exemple, a través de la reconstrucció en tres dimensions d’escenaris històrics o de simulacions que permetin als alumnes dur a terme determinades activitats perilloses sense posar en risc la seva integritat física. Resulta una eina fonamental per tal de que una nova generació de nadius digitals es motivi pels continguts de cada matèria.

Una estratègia que també pot oferir motivació a l’aprenentatge de l’alumne i el més important, pot fer evolucionar els sistemes de qualificació de l’estudiant, és l’anomenada gamification aplicada a l’educació, que aporta una retribució instantània als coneixements adquirits a través dels èxits i mitjançant un sistema de punts. Es tracta de despertar l’àmbit d’autosuperació de l’alumne i que aquest segueixi el seu propi ritme d’aprenentatge, ja que la informació és oberta i de fàcil abast per a tots. Mitjançant aquesta tàctica els estudiants estan adquirint cada vegada més responsabilitat pel seu propi aprenentatge i per altra banda, els professors estan treballant més com a guies amb habilitats per gestionar un grup i menys com a presentadors d’informació. Una reflexió que sorgeix d’aquestes darreres línies és que l’ensenyament es pot convertir en un projecte basat en el rendiment i en un conjunt de valors humans enlloc de les avaluacions i qualificacions tradicionals.

Mitjançant la tecnologia, el factor distància es reconfigura i mereix també certa reflexió. Ens espera una societat en la qual els nens es trobaran aïllats a casa, comunicats per una xarxa infinita d’ordinadors? Molts educadors han reaccionat davant tal perill apostant pel concepte de l’educació ambiental (autors com Vásquez Torre defineixen l’educació ambiental com el procés de reconèixer els valors i aclarir els conceptes amb l’objectiu de crear habilitats i actituds necessàries per a comprendre i apreciar la relació entre l’home, la cultura i el medi que l’envolta), especialment en països amb una gran tradició en aquest aspecte com els Estats Units, Anglaterra, Austràlia o Nova Zelanda, influïts per les idees de pensadors com Henry David Thoreau o John Locke. En molts casos, aquest concepte té com a objectiu fonamental la conscienciació sobre el medi ambient, però no únicament: un estudi publicat a la revista Review of Educational Research el 1997, va posar de manifest que aquest tipus de programes tenien efectes positius molt evidents en el desenvolupament de les habilitats comunicatives, la capacitat de lideratge i l’autoconcepte dels alumnes.

Els avenços en el terreny de la neurociència resulten prometedors per al món de l’educació, ja que cada vegada sabem de manera més concreta com funciona el nostre cervell. Diversos centres s’han posat en marxa a tot el planeta per esbrinar quins són els mètodes més útils d’aprenentatge, com són el Center for Educational Neuroscience al Regne Unit o diverses iniciatives de la National Academy of Science americana. S’han arribat a diverses conclusions en tots els àmbits de l’educació, però en termes generals, s’ha posat en relleu la importància de les emocions en l’aprenentatge, el paper que els dos hemisferis del cervell juguen a l’hora d’adquirir coneixement i l’existència de models molt diferents d’intel·ligència.

Amb el temps, l’educació reglada es convertirà en un esforç continu i interconnectat, permetent als estudiants fer front a un món en constant canvi. Aquestes futures tecnologies oferiran un potencial on la presència física serà secundària a l’accés a la informació. Amb una perspectiva de 20 anys endavant, l’ensenyament estarà recolzat per pantalles de retina, neuro-informàtica, professors hologràfics i un món en el qual els alumnes estaran immersos en una realitat virtual.

1. TOFFLER, Alvin. “The Third Wave”. _Ed Plaza & Janes, Morrow, 1980